5 Activitats

"Activitats de les colles geganteres

Les activitats que duu a terme una colla gegantera es poden dividir en quatre apartats ben diferenciats
1- Activitats pròpies de la colla, tant de representativitat per extensió dels gegants que porten, com dins del ritual de la festa.
2- Activitats de caire geganter que s'organitzin de cara a d'altres colles o gegants, però sempre amb l'estructura de trobada.
3- Activitats de caire geganter, però inusuals, pensades, amb una intencionalitat lúdica, de projecció de la pròpia colla o de projecció del món geganter en general.
4- Altres activitats culturals que no necessariament han d'estar vinculades amb el món geganter.

Activitats pròpies de la colla

Unes de les activitats pròpies de la colla són aquelles que de manera repetida es fan en el marc de la festa o festes que celebra el col.lectiu al qual pertanyen els gegants. Un exemple podria ser l'acompanyament de les autoritats durant els actes de la Festa Major.
La colla també té d'altres activitats de caire geganter que li són própies, com l'assaig dels balls, el treball de millorament de la tècnica de dur els gegants, ensenyament de geganters novells...
Trobades de gegants
La principal activitat d'una colla acostuma a ser la trobada local de gegants. Existeixen els precedents dels anomenats concursos com el de Barcelona al 1902, a Sabadell el 1930 o a Terrassa el 1950, per citar-ne alguns, que malgrat el seu nom, l'única diferència que hi havia amb les trobades actuals eren els premis.
Les trobades actuals de gegants, moltes d'elles pel sistema de torna, es podrien definir així: Les trobades de gegants són festes, que poden ser en el marc d'una altra festa, en les que es reuneixen un nombre indeterminat de gegants per desfilar, ballar o fer la plantada principalment.
Poden haver trobades que només siguin de ball o d'altres en què justament no es balli, per tant no és necessari que es donin els tres elements que defineixen la trobada.

Anàlisi d'una trobada

Des de la represa del món geganter han proliferat les trobades de gegants fins a les quasi cent-cinquanta que es fan actualment. Poc a poc s'han anat perfilant a partir d'un model que es repeteix de forma gairebé invariable, amb els continguts següents:

1- Àpats 2- Plantada dels gegants 3- Cercavila o desfilada 4- Entrada a plaça i ball final 5- Parlaments i agraiments

Àpats. Els àpats que originariament eren una deferència de la colla amfitriona cap a les colles visitants, han anat prenent importància fins al punt de sortir en programa general. Aquest acte, al que només poden concórrer els geganters, és secundari dins de la trobada, atès que no és per al públic en general.
No volem dir que s'hagin de suprimir els àpats, ni tampoc creiem que s'hagi de privar als geganters d'aquests moments que serveixen per intercanviar opinions amb geganters d'altres colles. Els àpats, apart de que és innecessari que surtin en el programa general de la festa, haurien d'estar separats de l'indret on hi hagi la plantada de gegants per tal de preservar l'intimitat del mateix àpat.

Plantada de gegants. En primer lloc ens trobem amb una paraula genuïna del vocabulari geganter i nascuda de la veu popular. Entenent que plantar en sentit figurat és posar o col.locar i que també es pot definir el mot plantar com a l'acció de fixar una cosa a terra per tal que es mantingui dreta, creiem que l'expressió plantada de gegants, és perfectament idonia per a la l'exposició de gegants drets que es fa a les trobades.
Aquesta part de la trobada, ha anat prenent relleu i cada vegada són més les persones que desfilen per veure els gegants plantats. La plantada, inexistent inicialment en els programes, té el sentit invers del que dèiem dels àpats. El fet que a una hora i a un lloc estiguin tots els gegants a punt per tal de tenir l'ocasió de veure'ls tots, mobilitza cada vegada a més gent que s'hi desplaça per admirar-los.
Les plantades també ofereixen un seguit de dificultats, com l'espai on s'ha d'ubicar, les inclemències metereològiques o la indefinició horària.
Caldria tenir molt de compte amb l'espai on es fa la plantada i ubicar- hi els gegants de forma lògica que permetés al públic seguir-la de forma que els fos més atractiva. Una manera podria ser per l'ordre de les poblacions assistents, un altre en funció de les alçades... Aquest espai hauria de ser amb una superfície regular en la que els gegants quedessin perfectament verticals, reposant per igual en les quatre potes. Atesa la funció d'exposició de la plantada, l'espai ha de tenir unes dimensions suficients perque es vegin perfectament tots els gegants i alhora hi pugui circular un públic nombrós. També caldria que cada parella de gegants quedés perfectament separada de les dels costats, per tal de facilitar la identificació dels gegants amb la població o entitat que representen.
La manca d'acompliment de l'horari per part de les colles assistents desmereix l'exposició de gegants. L'horari hauria de ser d'obligat compliment per les colles visitants per tal que la plantada tingui una funció útil per al públic assistent.
Pel que fa a les inclemències metereològiques, l'única solució es disposar d'un recinte cobert que permeti aixoplugar els gegants en cas de pluja. El vent però, enemic declarat dels gegants, pot fer acte de presència sense avisar i provocar, com ja hem vist a vegades, la caiguda d'alguns gegants. Per a protegir els gegants del vent és aconsellable deixar un parell de geganters vetllant els gegants, al mateix temps, que poden informar al públic que s'interessi per la història o les característiques dels seus gegants.

Cercavila o desfilada. Malgrat que de sempre s'han anomenat cercaviles a les desfilades de gegants, caldria donar un cop d'ull al que vol dir aquest mot. Segons els diccionari, cercavila és l'acte de recórrer els carrers del poble amb la música abans de començar una funció o bé passejar sense objecte. És evident que cap d'aquestes definicions es pot aplicar al que fem amb els gegants. Per tant suggerim que s'anomeni cercavila a la passejada dels grallers pel poble per tal de cridar la població perque vagi a la trobada. Suggerim anomenar desfilada al que ara anomenem cercavila i pels casos que aquesta desfilada tingui un caire solemne, se l'anomeni seguici. Només l'anomenaríem processó quan entenem que el seguici té un caire religiós.
La desfilada de gegants és un acte per ell mateix que hauria d'atreure al públic i no haurien de ser els gegants que anessin per tot el poble per tal que la gent els vegi.
Les desfilades de gegants comporten un seguit de problemes, la majoria dels quals es poden atribuir més a interessos aliens que al fet geganter. El principal del que acabem d'esmentar ́són els interessos de l'administració local, que procuren que les desfilades passin per llocs que els convenen políticament parlant, la qual cosa es converteix en recorreguts excessivament llargs i massa vegades lluny dels centres naturals d'interès de la festa. Aquest fet acaba per cansar els geganters i al públic assistent, amb el conseqüent deslluïment de la festa.
Moltes vegades aquest problema no és patrimoni exclusiu de l'administració local, sino que també els patrocinadors de la festa, moltes vegades presenten les mateixes exigències, però per motius evidentment diferents.
També cal tenir en compte la molla que es produeix en la desfilada per les parades de beguda que l'organització ofereix als geganters participants. Aquest cas concret és difícil de solucionar llevat de que la beguda s'ofereixi mentre els gegants estan en marxa. Aquest oferiment de beguda té dos problemes afegits, derivats de l'excés o manca del mateix. En el primer cas, donar als geganters més beguda de la que necessiten comporta la brutícia pels carrers, sigui pel poc civisme dels mateixos geganters o perque les seves responsabilitats com a geganter l'obliguen a estar pel gegant deixant l'envàs al primer lloc que troben. Per altra banda, tenint en compte que la majoria de trobades es fan en temps de calor i que el mateix esforç de dur gegants fa necessària la reposició de líquids, la manca de beguda en una desfilada provoca el malestar dels geganters, fins i tot obligant- los a parar per anar a beure pel seu compte.
Seria convenient que els cercaviles fossin curts i lluïts, dissenyats en funció dels indrets històrics de la festa i no seguint altres paràmetres. Quan diem que les desfilades han de ser curtes, ens referim a distàncies que no superin els 2.000 metres i quan ens referim a lluïts, volem dir que no hi falti música, com a mínim un grup per cada dues parelles de gegants. La música contínua és la garantía que els gegants no s'estiguin quiets i combinant-ho amb un recorregut curt es pot aconseguir que els gegants es passin tota l'estona ballant.

Entrada a la plaça i ball final. S'anomena entrada a la plaça el moment en que els gegants arriben a la plaça sigui al mig o al final de la desfilada. La plaça normalment és el punt de reunió del poble i acostuma a estar molt plena, per tant aquest moment sempre impressiona al geganter, que intenta tot desfilant donar el millor d'ell mateix.
El final de la desfilada acostuma a ser en una plaça o en un espai del nucli urbà amb dimensions suficients per encabir-hi gegants, geganters i públic. En algunes ocasions es fan servir espais poc adients, com per exemple camps d'esports, que creen en alguns casos una frontera entre el públic i els gegants, desvirtuant a vegades la festa i sobretot impedint el contacte entre el públic, els gegants i els geganters.
La plaça és un lloc que també és una altra exposició de gegants, però per damunt de tot és el l'indret idoni per mostrar les habilitats dels geganters per executar balls de certa dificultat coreogràfica. Aquests balls en definitiva, són molt més gratificants per als geganters i sobretot per al públic. S'entén com a ball final el moment en que tots els gegants assistents ballen al mateix temps una mateixa peça musical.
Aquest ball final, té la dificultat de la gran quantitat de gegants ballant alhora en un espai compartit entre tots, amb el perill de que el ball es converteixi en un joc de bitlles.
Cal remarcar que una colla que es compromet a assistir a una trobada, ho fa de manera total i és una manca de respecte als organitzadors, als geganters i al públic en general, marxar abans d'hora.

Parlaments i agraïments. Un dels motius que fan pesat el final d'una trobada de gegants són els parlaments i agraïments, moltes vegades només per afalagar les autoritats presents. Equivocadament, deixem pel final d'una festa de gegants el protagonisme de les autoritats com a representants màxims. Aquest protagonisme només es pot concebre d'aquesta manera quan es tracta d'una trobada en el mateix marc de la Festa Major, perquè sino el protagonisme és dels gegants mateixos. Justament uns parlaments al punt final de la festa estronquen el ritme de la mateixa, que acostuma a acabar-se de forma molt blanera.
És evident, que un acte d'aquestes característiques ha de contenir una part protocòlaria, en la que les autoritats, que al cap i a la fi són moltes vegades els que els fan possible, tinguin el seu protagonisme, però mai, en detriment de la mateixa festa. Un o diversos parlaments institucionals també enriqueixen la festa per les persones que els fan.
Suggerim que hi hagin els mínims parlaments possible i que aquests siguin "escuets". Per no trencar el ritme de la festa es podrien dividir en dos moments de la trobada i si no és possible, es podrien fer a la plaça abans dels balls de gegants. I sobretot, no caldria barrejar elements que no tenen res a veure amb la trobada de gegants.
Pel que fa als agraïments també s'haurien de reduir al màxim i si més no ja existeixen els programes per deixar constància dels mateixos. El lliurament d'obsequis a les colles participants és un altre moment que estronca la festa i l'allarga considerablement. En aquest cas suggerim que es faci en públic el lliurament per raons protocòlaries i el de les colles participants es faci de manera simbòlica en públic, per després ser entregats de manera més personal entre caps de colla."