El Ball de gegants de Navàs va ser estrenat l'any 1966 a la plaça de l'Ajuntament, amb motiu de l'estrena dels gegants pubills i de la Festa Major. El compositor d'aquest ball va ser el senyor Josep Maria Castella, que a més a més, va composar el Ball de Cascavells i el Ball de Nans. Castella tenia clar que l'esperit de país havia de quedar més palès que en la música dels nans. Els gegants representaven la part més noble d'aquest sentiment de pertinença, eren l'enaltiment suprem de les aspiracions d'un poble. Com sempre, això calia expressar-ho de forma molt subtil i, evidentment, sense verbalitzar-ho en cap moment. La dansa té una primera part més lleugera i alegre en la que els gegants ballen amb el poble, la seva gent, representada pels nans que participen en aquesta part de la dansa; la música pren després un caire radicalment diferent. La part central de la partitura agafa un tó molt solemne i cerimoniós, gairebé un himne. És l'eix vertebral de la peça, que condensa tot l'orgull de sentir-se catalans i que vol ser el punt àlgid de l'acte. En principi aquest ball només havia de ser ballat pels Gegants Pubills, en Jordi i la Montserrat, però per la Festa Major de 1982, aquest ball també va ser dansat per l'altre parella de gegants, estrenada pel 50è aniversari de la Fira de Primavera, celebrada al mateix any. Així dons, a partir d'aquell moment el ball és realitzat per dues parelles de Gegants. La coreogradia d'aquest ball, representat únicament el diumenge deFesta Major, és molt senzill: es tracta de simbolitzar un festeig entre les dues parelles, és a dir, cada gegant vol conquerir la seva geganta. Quan s'estrenaren els nous gegants, el Genís i l'Eulàlia, el músic Josep Maria Conangla, va composar i harmonitzar un nou ball de gegants. Aquest, només va ser ballat i interpretat un cop.

Trobada de gegants per Fira de primavera